Se beiquem la carta de l’Occitània la premiera impression qu’avèm es aquela d’un vast territòri a Sud-Ouest de l’Euròpa, caracterizat da una granda varietat de païsatges, que s’eslarja sus tres Estats: Itàlia, França e Espanha. La causa que acomuna aquesta tèrra es la lenga d’òc, aquela lenga qu’es estaa a las raïtz de la literatura italiana e qu’a inspirat poetas coma Dante, Boccaccio e Petrarca.
Dante dins la Divina Comèdia dedia uechs vèrs a Arnaud Danièl, que s’adreça a ele en lenga d’òc, e inserís dins son poèma ben quatres trobadors: Bertran de Born, Sordèl da Goito, Arnaud Danièl, Folquet de Marselha. La construccion de l’Euròpa actuala s’apila sal principi de la redescubèrta de las comunas raïtz europeas. Lo còr de l’Occitània bat dins l’Euròpa d’encuei.
La lenga occitana archampa lo territori que vai dal las Alps ai Pireneus second lo prencipi ben dich dal poeta Ives Roqueta: “Donc las lengas se trufon de las frontieras dels Estats, passon de per tot: lhi flumes e las montanhas mai autas!” Son extension es delimitaa a nòrd da una linha ideala que lia Bordèu a Briançon e passa dessobre Limòtge, Clarmont e Valença, copant a pauc près en dui lo territori francés. Aquesta linha que desconeis las frontièras estatalas passa las Alps e embraça dotze valadas dalcnat italian, s’eslònja vèrs la còsta mediterranea da Menton fins a la Catalonha e intra just, just dins l’estat espanhòl embe la Val d’Aran. D’aquí, corrent de poncha en poncha, trucha lhi País Bascs e se campa dins l’Ocean Atlàntic.
Las regions istòricas de l’Occitània son sèt: la Gasconha, que comprend decò la Val d’Aran, a per capitala Bordeu, lo Lengadòc abo cap luec Montpelhièr, la Guiena embe Albi, lo Lemosin embe Limòtges, l’Alvèrnha embe Clarmont, la Provença, que a per capitala Ais de Provença e lo Delfinat, que a sa capitala a Valença. Nòstras valadas en Piemont an pas una vera capitala mas ben dui-quatras centres importants: La Torre, Draonier, O Borg. Es tanben occitana una pichòta comuna de la Província de Cosenza, La Gàrdia.
La pichòta Occitània dal nòrd Itàlia s’estend sus las tres Províncias d’Impèria, Coni e Turin e las valadas son oficialment dotze: apartenon a la Província lígura masque Auriveta e part dal territòri de Triora; son sal territòri cuneés, da sud: l’Auta Corsala, la val Ele, las valadas de la Besimausa, la Vermenanha, Ges, Estura, Grana, Maira, Varacha e Pò (embe las pichòtas valadas laterals Bronda e Infernòt). Dins la Província de Turin se duèrbon las valadas Pelis, Cluson, Sant Martin e la valada d’Ols.