Sa presença es visibla da chasque ponch de la plana piemontesa, la forma inconfondibla e familiara d’aquesta montanha a marcat dins chasque temp nostre orizont. Lo Vísol, ver Rei de Peira, per de mila ans riferiment temut e venerat, après descubèrt e amat, luec de grandas fatigas e abandons, d’estòrias d’emigracions e d’encòntres entre culturas diferentas, deven luec físic de partença o de retorn per una granda aventura.
Lo grop dal Vísol fai part de las Alps Còcias meridionalas e es caracterizat da formacions de calcescisti e peiras vèrdas sonaas ofioliti. Aquestas ròchas presenton de caracteristicas mecànicas de diferent genre: qualq’una es ben dura e compacta, d’autras son de composicion mai friàbila. Lo Vísol (3841 m.) es la poncha mai auta de las valadas occitanas e se reconeis da son bèl profil a piramida que se leva imponent sus las crestas a l’entorn.
Sonat Vesulus (da video, veire) da lhi romans que pensavon foguesse la montanha mai auta dal mond coneissut, aparten a un’èra geològica ren talament antica (mesozòica en general); las imponentas quantitats de depòsits (morenics e de falda) son la consequença de la fòrta e contínua accion d’esgretolament de las crestas e las parets portaa dal procès de gel e disgel. La plana alluvionala ente se tròba Paisana es lo resultat d’aqueste infinit trabalh geològic de la montanha e de lo flum, preludi de la granda Planura Padana.